Al Japó antic, qui travessava de nit un bosc o un aiguamoll podia veure petites llums que suraven sobre el terra: flames gairebé sempre blavoses, de la mida d'una espelma, que apareixien en silenci, sovint en grup, i se separaven per tornar-se a ajuntar. Avui s'expliquen com a gasos que cremen de manera espontània en la humitat. A Occident es coneixen com a focs follets.
D'aquesta imatge neix aquesta manera de treballar: una llum que apareix on ningú no mira. En infraestructura, el que ningú no mira és precisament el que acaba fallant o encarint-se: la factura que no es revisa, les còpies que mai no s'han restaurat, els permisos que ningú no audita.
Per això la feina combina mètodes actuals (infraestructura com a codi, desplegaments automatitzats, revisió contínua) amb la tradició japonesa de la feina ben feta: un principi que ho guia tot i quatre pràctiques que ho fan possible.